Passa al contingut principal

Assegurança de vida de prima única


Les hipoteques solen incloure una sèrie de clàusules que poden afectar significativament els drets dels consumidors, i una d'aquestes és la clàusula que exigeix la contractació d'una assegurança de vida de prima única. Aquesta clàusula estableix que el prestatari ha de pagar de manera anticipada i en un sol pagament (prima única) la totalitat de l'assegurança de vida per cobrir el deute hipotecari. Tot i que l'objectiu declarat és protegir el prestatari i la seva família en cas de mort o invalidesa, realment l'objecte principal és augmentar la garantia del deute, en favor del banc. Aquesta pràctica és lesiva i perjudicial pels consumidors.

Per què és considerada una clàusula abusiva?

La naturalesa abusiva d’aquesta clàusula radica en diversos factors:

  1. Imposició de condicions no negociables: En molts casos, el banc exigeix la contractació de l’assegurança amb una entitat vinculada o amb condicions molt restrictives, sense permetre al client buscar altres opcions més favorables en el mercat. Això limita la llibertat del consumidor i beneficia el banc, que sovint obté comissions significatives per aquestes assegurances.

  2. Sobrecostos per al prestatari: En pagar la prima única en un sol pagament inicial, el client està assumint un cost molt elevat des del principi, el qual s'afegeix al capital del préstec hipotecari, generant interessos addicionals. Això significa que el consumidor no només paga la prima de l’assegurança, sinó que també paga interessos sobre aquesta quantitat al llarg del termini de la hipoteca.

  3. Impossibilitat de cancel·lació: El prestatari únicament pot cancel·lar l'assegurança durant els primers trenta dies de vigència. Passat aquest termini, es veu obligat a mantenir l'assegurança que ja va abonar, al llarg de tota la vida del préstec hipotecari. 

A banda d'aquests factors, les quantitats exigides per les entitats bancaries per assegurar el préstec solen ser desorbitades, amb condicions fora de mercat. No és estrany veure primes abonades en pagament únic de 20.000 o fins i tot 30.000 euros.

Els tribunals han reconegut que aquestes clàusules poden ser considerades abusives i, per tant, nul·les. Això significa que el consumidor pot reclamar la nul·litat de la clàusula i el retorn de la part proporcional de la prima no utilitzada. 

El procés de reclamació generalment implica els següents passos:

  1. Presentació d'una reclamació prèvia al banc: És aconsellable dirigir-se primer al servei d'atenció al client de l'entitat bancària, sol·licitant la devolució de la part proporcional de la prima d’assegurança no utilitzada.
  2. Reclamació al Banc d'Espanya o als organismes competents: Si el banc rebutja la reclamació o no respon en un termini raonable, el consumidor pot dirigir-se al Banc d'Espanya o als serveis de defensa del consumidor.
  3. Acció judicial: Si la via extrajudicial no dona resultat, es pot presentar una demanda judicial per reclamar els imports no retornats. Els tribunals sovint resolen aquestes qüestions a favor del consumidor, atès que consideren que la pràctica de la prima única pot infringir la normativa de protecció dels drets dels consumidors. 

Conclusió

La clàusula hipotecària d’assegurança de vida de prima única constitueix una pràctica que pot ser considerada abusiva i, per tant, nul·la. Els consumidors tenen dret a reclamar la devolució de la part proporcional de la prima, contribuint així a restaurar els seus drets i protegir-se contra pràctiques abusives. Els afectats han d’actuar amb diligència, assessorar-se correctament i emprendre les accions necessàries per a la defensa dels seus interessos. 

Si és el teu cas, contacta amb nosaltres i t'assessorarem sense compromís.

Roger Majoral Ramoneda
Advocat

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer 19, 08221, Terrassa
(93) 380 33 32 / 722 845 494

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reclamació de despeses de constitució d'Hipoteca

La Sentència del Tribunal Suprem del 23 de diciembre de 2015 va suposar un gran pas en la protecció dels drets dels consumidors en relació amb les despeses de constitució d'hipoteca. Històricament, les despeses de constitució d'hipoteca, com ara les despeses notarials, registre de la propietat, gestoria i impostos, eren sufragades pels titulars de les hipoteques, és a dir, els clients que demanaven un préstec hipotecari per comprar una propietat. Això va suposar una càrrega financera addicional per als compradors de vivendes. La Sentència del Tribunal Suprem va establir que les clàusules que carreguen als clients totes les despeses relacionades amb la constitució de la hipoteca són abusives, fet que en comporta la nul·litat. Això significa que les entitats financeres no poden imposar aquestes despeses als clients. En canvi, han de ser les pròpies entitats les que assumeixin aquestes despeses. Aquesta sentència va ser un punt d'inflexió en la protecció dels consumidors i va ...

Impugnar un acomiadament

Si has estat acomiadat de la teva feina, no estàs d'acord amb el fonament de la decisió empresarial i estàs decidit a iniciar un litigi legal, aquests son els passos que recomanem:  Busca assessorament legal És normal que no coneguis a fons quins son les teves opcions en aquest moment. O fins i tot coneixent-les, que s'escapin detalls que poden ser molt rellevants de cara a obtenir una bona indemnització o la readmissió al lloc de treball. Un advocat laboralista t'indicarà els passos a seguir i controlarà els terminis que cal tenir en compte. Tingues en compte que la impugnació de l'acomiadament s'ha de practicar ràpidament, en un termini de tan sols vint dies hàbils. T'has de moure ràpidament. Recopila proves Calen totes les proves possibles respecte la improcedència de l'acomiadament. La carta d'acomiadament és essencial, així com tots els elements que contradiguin el què l'empresari hi exposa. El contingut de la carta és absolutament vinculant pe...

Novetat: Audiència al treballador per evitar l'acomiadament improcedent

Nova jurisprudència del Tribunal Suprem: La necessitat de donar audiència al treballador en acomiadaments laborals (Sentència de 18 de novembre de 2024) Recentment, el Tribunal Suprem ha establert una doctrina de gran rellevància en matèria d’acomiadaments, introduint l’obligació de concedir un tràmit d’audiència previ al treballador abans de procedir a l’extinció del seu contracte laboral. Aquesta decisió, que pot transformar de manera substancial la pràctica empresarial en matèria de recursos humans, reforça els drets del treballador dins del procediment d’acomiadament i imposa nous deures a l’empresa. L’origen de la doctrina El Tribunal Suprem, interpretant les garanties essencials del procediment d’acomiadament, considera que no oferir la possibilitat al treballador d’expressar-se i defensar-se prèviament constitueix una vulneració dels seus drets fonamentals . Aquesta falta de tràmit d’audiència, segons el Tribunal, suposa un defecte de procediment que comporta que l’acomiad...